A vegades la vida et dona sorpreses i quan sembla que el sol no escalfi i la seva llum estigui esmorteida te n'adones un mati que no es aixi. De cop necesites ulleres de sol i, la jaqueta i el jersei et fan nosa...
A mi particularment aquesta sensació em va tornar fa poc, molt poquet...potser és que he madurat de cop en fer 32 anys? No crec...
Jo crec que trobar algú que tingues aquest somriure contagiòs que jo sempre havia tingut m'ha ajudat una mica...
Feia temps que no veia la lluna tant bonica... ^+^!
No hay comentarios:
Publicar un comentario