I la vida segueix...

A vegades t'envaeix una sensació d'enyorança o de nostàlgia que fa que et costi tirar endevant...i te n'adones que sí, que has fet algun petit pas, per minúscul que sembli, però que has d'apendre a respectar les decisions/actituds de la gent i que a vegades a una acció no la segueix una reacció o no la segueix la reacció que voldries i que tot i saber (o no) que segurament és el millor costa en aquests dies mirar endevant i somriure...