Ja venen els reis mags...

D'aquí unes hores tots els nens estaran mirant, amb aquella cara barreja d'il·lusió i d'innocència com els 3 reis mags pasen per davant seu. I el cor s'els omplirà d'una barreja de sentiments que jo, ara amb 36 anys, recordo d'una manera que és difícil d'explicar amb paraules...Però en una nit com la d'avui, quan els vegi passar, el nen que duc dins ( que no es poc) tornarà a somiar...i demà quan em desperti segur que tindré aquell neguit per a saber si he estat bo o si sols he tingut carbó...

Però tingui el que tingui la il·lusió i la màgia seguira arrelada al meu cor...perquè les grans coses d'aquesta vida passen perquè si...i si em porten una montanya de carbó...doncs no passarè fred en molt de temps...