Diumenge 31.1.2016

Es el dia en que vaig donar un cop a la taula...com a minim corrents...desde el primer moment vaig sortir amb ganes de notar el cor bategant i les cames treballant...i gràcies a persones com l'Hernan, incansable llebre que inclús desde la distància em va fotre un crit que em costarà oblidar: Kenneth aprieta el culo! Gràcies a això vaig fer algo que no creia poder fer fàcilment...i al final baixar de la hora trenta es va convertir en 1h28mins36segs i amb un somriure tonto al creuar la meta que es va transformar tambè en unes llagrimetes...

Perque si, perque ho vaig fer...jo, de principi a fi...i en un esport com aquest no et pots desconcentrar...

Es hora de replantejarnos reptes...perque si es vol i es treballa...normalment surten!